Decàleg del bon esportista i el bon espectador

fes-esport

Els esportistes no són bons o dolents únicament pels resultats obtinguts en la competició, sinó també per la manera de comportar-se en ella.

Tots ens hem preguntat alguna vegada què significa ser bon esportista? Com es comporta un campió? Quines qualitats ha de tenir? Qualsevol persona que practiqui un esport pot considerar-se bona esportista si actua com tal, independentment de guanyar o perdre.
El bon esportista sempre és un campió, sigui campió del Món, d’Espanya, del seu barri o del seu portal. El mal esportista, per molts títols que guanyi, mai no serà un campió. Us presentem una proposta perquè ens ajudi a reflexionar sobre la nostra manera d’actuar, el decàleg del bon esportista.

1. Els bons esportistes tenen capacitat de superació, són exigents amb si mateixos i els agrada fer les coses bé dins i fora de la pista. No es conformen amb fer les coses regular, els agrada millorar en l’esport, en els estudis, en la relació amb els seus pares…

2. Tenen sacrifici i constància, no es rendeixen davant dels problemes i continuen compromesos amb el seu esport i els seus companys, lluitant per millorar. Totes les qualitats de l’esportista es poden millorar (força, resistència, tècnica, etc.), això requereix un llarg aprenentatge i entrenament. Els resultats no s’obtenen de la nit al matí.

3. Practiquen sempre el joc net i respecten les normes, no intenten guanyar fent trampes: fingint lesions, fent actes prohibits o prenent substàncies perilloses. Guanyar fent trampes és pitjor que perdre, a més de no ser millor que l’altre com a esportista tampoc s’és com es persona.

4. Els bons esportistes gaudeixen en l’entrenament i la competició, es diverteixen practicant el seu esport. Quan aprenen quelcom nou, quan acaben esgotats d’un dur entrenament o quan afronten una competició, sempre se senten satisfets per l’esforç realitzat.

5. Quan guanyen, celebren la seva victòria amb humilitat i valoren el treball del contrari. Per això, el bon esportista és modest, respecta el seu contrincant i sempre continua intentant superar-se a si mateix. Aquesta és la millor recompensa que pot rebre, l’orgull de fer el que li agrada i fer-ho bé, no els trofeus ni els diners.

6. Quan perden, no busquen excuses, feliciten el guanyador i aprenen dels errors per millorar-los en l’entrenament i poder evitar-los la pròxima vegada. Hem de felicitar el guanyador i no envejar el seu triomf, aquesta vegada ha estat millor que nosaltres i això mereix el nostre respecte.

7. Respecten les decisions arbitrals. Igual que els esportistes cometem errors, també l’àrbitre pot cometre errors. De poc serveix enfadar-se ni perdre els nervis durant la competició. El bon esportista és el model a seguir pels altres, així que s’ha de comportar amb dignitat davant del rival i els jutges.

8. Són capaços de controlar-se quan la competició és molt tensa i a la grada no hi ha bon ambient, se centren en la seva tasca i procuren calmar el públic. És important que un esportista tingui control de si mateix, i que sàpiga alhora esforçar-se al màxim, concentrar-se en la seva tasca i no cometre accions poc cavalleroses.

9. Saben cuidar-se: descansar, menjar i beure adequadament, prevenir i curar les lesions. L’esport no acaba després de la competició ni tan sols després de l’entrenament. Tan important és entrenar com descansar adequadament, seguir els consells del metge davant d’una lesió i alimentar-se sanament i equilibradament.

10. Treballen en equip, practicant el companyerisme per sobre del lluïment personal. Tant en els esports d’equip com en els individuals un esportista mai no arriba sol a la meta, darrere d’ell hi ha els seus companys, entrenadors, pares i tot el món que forma «el seu equip».

Decàleg del bon espectador
DECALEG DEL ESPECTADOR